El bruel de Castelló (fragment)


Obra:El bruel de Castelló (p. 66-69)
Comarca:Alt Empordà

testing image

El bruel de Castelló (fragment)

 

Rescloser


No la sabeu la història del bruel

que ressona de Roses fins Empúries?

 

Si passeu per la vila       de Castelló

bé veureu set arcades      contra claror.

Són el pont que Hug el comte       va fer-hi alçar

treballant set anyades        sense parar,

hivern ni primavera    tardor ni estiu:

cada anyada una arcada       damunt del riu.

Totes set són germanes:      com de germans,

n'hi ha de mitjanceres         xiques i grans.

Per l'una hi passarien         quatre camins,

per l'altra el doll que xuclen         trenta molins.

De sis altars diria's       que són la nau,

la més xica és molt baixa        com un catau.

Si passeu per la vila      de Castelló

la veureu ran de l'aigua       contra claror

que entre totes amaga         son averany.

L'any que varen bastir-la     va ésser mal any:

res de pluges, nevades,       ni grop al cel.

En va el fred cercava aigües        per prendre el gel.

Dotze mesos bufava          tramuntanal,

secant la terra campa          com el sorral.

Per caçar no calia      ser caçador,

per pescar no calia        ser pescador,

car ni els ocells trobaven     per dur en son bec

als moixons la becada,        i al fons del rec

migrant de set l'anguila       veia la mort.

L'any de la mala anyada,     per mal record

la gent encar sol dir-ne.       D'aquest comtat

llavors Ponç Hug el comte,        molt ben amat,

de tots la sort regia.      Doncs heus ací

que, mentre als uns sobrava        bon pa i bon vi,

d'altres en el dejuni        com els romeus

(a guisa d'una guerra             quan sota els peus

del mur brillen les llances        el setjador),

ja de la fam sentien       cruent dolor.

El comte a tots amava          d'amor igual,

fa pregona una crida          pel seu herald,

manant a aquell qui tingui        secle o forment

estibat, de lliurar-lo        en continent.

Qui hi manqui, cau en pena,        pena cabdal.

No tothom l'acomplia,        la llei comtal:

travessant la nit fosca,        lluny dels camins,

camina una carreta         de bous mugins,

No és carreter el que els mena,        tampoc bover,

ni pagès de remença         ni traginer,

que és ric hom de paratge       molt nomenat.

La carreta és curulla de       sacs de blat;

de tants de sacs com duia        ni fa trontoll.

Ja travessa les feixes,         passa el rostoll

amagant-se dels gossos       i dels camins,

la pesanta carreta       de bous mugins.

Ja arriba a la maresma que        és fosc encar.

Veu llumenar una falla         dintre la mar,

que una nau ja l'espera.          I es diu: -Bé puc

fer la llei també als comtes,      comte Ponç Hug!

Pel cel canta una alosa:        ve de llevant.

Ric home, Déu t'empari,     Déu o algun sant,

que el que és la llei del comte        bé es va complint.

Setanta sacs que duia,          ja en deixa vint,

i encara la carreta      du massa pes:

com més quarteres llença    s'enfonsa més,

que la maresma és falsa       i el blat feixuc...

Ta llei bé fou complida,       comte Ponç Hug!

D'ençà d'aquesta feta        de bella nit,

del fons d'aquestes aigües   munta el mugit

dels bous, com un eximpli   pel desfael.


 

Joncmarí

 

Sentiu ara, sentiu-lo? És el bruel.

 

Cavaller

 

Quina basarda escampa aquest bruel

que ix dels llots sangonents de la Maçona!

Prou que el sento, que el seu avís cruel

posa encara a la boca un glop de fel

i al just prevé i a l'àvol esborrona!