testing image

Lo bruel

Tradició

Un pagès hi ha a l'Empordà,
que Llop-cerver s'anomena,
té les urpes de voltor,
la cara de gos de presa;
d'escanyapobres com ell
no n'hi ha un altre a la terra.
Ell roba a parents i amics,
i de tot arbre fa llenya;
si no pot prendre un ramat
s'aconhorta d'una ovella.

Com a Llop-cerver que es diu,
xucla la sang de les venes;
si no els pot xuclar la sang,
a bocins la pell los lleva;
si no els pot llevar la pell,
sense un fil de roba els deixa.
A qui posa un corbatí
no el curaran pas los metges;
més li valdria un dogal
en mans del tiracordetes.
En anys de fam com aquest
lo bé de Déu abassega,
lo d'antany i lo d'enguany
per fer-ne més bona venda.
Pobrets, si voleu menjar,
donau-li flor de ginesta.
Si no teniu dobles d'or,
si no en teniu ell ne deixa
dant-li el cinquanta per cent,
o bé... el xanguer de l'esquena.
A demanar caritat
no aneu mai a casa seva,
puix té ensenyat un mastí
que sols als pobres mossega,
als pobres de Jesucrist
que ell menar voldria a l'herba,
cada dia a pasturar
amb los bous i les ovelles.

A l'acostar-se la fam,
per ell lo temps de la messa,
se'n puja dalt del graner,
troba pollada la xeixa!
Pica de peus com un boig,
i aixís dient s'escabella:
-Doncs aon llançaré el blat?
Com ho faré que no ho vegen?
La vergonya que en tindré
me courà més que la pèrdua!
-Mes son front de condemnat
s'il·lumina amb una idea.
Quan se ve la mitja nit,
posa el blat a la carreta,
sacs i més sacs de forment,
saques i saques de xeixa,
i els va a tirar a l'Estany
que allà dellà remoreja.
Quan és al peu de l'Estany
voldria tornar enrere,
veient que sota sos peus
comença a desdir la terra.
Los braus voldria aturar,
mes apar que algú els empenga!
Si anaven a pas de bou,
ara van a pas de llebre.
Seran diables malvats
que avui faran bona sega!
Llop-cerver llança un gran crit,
mes ja en les ones se n'entra
a gabells xeixa i forment
amb los bous i la carreta,
dins un remolí d'infern
que les aigües arrastella!

Allí s'enfonsà l'avar,
com dins la mar una pedra;
mai més se n'ha sabut res:
sols en temps de primavera,
dins l'Estany de Castelló,
i en l'Estany de Torroella,
los pagesos del voltant
senten uns bous que bruelen.