El vall (fragment)


Obra:Homenatge a Queralt (p. 102)
Municipi:Berga
Comarca:Berguedà

testing image

El vall (fragment)

Ves per on. He tornat a prop dels plàtans. Al Vall.

Per si no ho saben, en aquestes torres de castells vells, el vall era el fossar de les muralles o la fossa que protegeix la part alta d'una masia de les aragallades de l'aigua. A Solsona tenen el Vall calent i el Vall fred. Per ací en tenim prou amb el Vall; nom antic, que duu coloraina de mercat, remors de fira, olor de rovellons, soroll de sardanes als dies de Patum. El Vall es gresca al temps de gresca. I cada cap de setmana, l'espetegadera de les motos hi recorda que la gent jove fa el boig.

Però el Vall és silenci. Silenci d'ombres i silenci de vida; els arbres viuen callant, sense remoure's. I, potser per això, una enfilerada de plàtans és més viva, més calentament viva, que un ramat de xais pujant pendís o uns quants isards escapant-se per les lleixes d'una tartera. Ara som a tardor. Aquest matí he voltat pel Vall; entre els tres rengles de plàtans només hi veia una dona, allà lluny, amb el cabàs de comprar i la bossa que remenava per trobar-hi la llibreta de la caixa.

Al terra hi havia les fulles seques. Déu meu. He arrossegat els peus, les fulles seques han fet sardana, s'han tornat a ajeure, mansament. Tant de bo el carro municipal trigui a treure-les, tinc ganes de tornar-hi, de fer-les ballar com en aquells primers jocs.

Aquests plàtans del Vall em tornen la infantesa.

Queralt es allà dalt.

La vida comença de nou.