testing image

Miratge

 

Sobre el pujol que la plana domina,

místic deler de la vella Ciutat,

puja la Seu, esfumant-se divina,

com una tija que Déu ha signat.

 

Quan s'esdevé que la pluja es rebat

contra la Seu, en tocar-la, s'afina.

Plora dels murs en el fosc espadat.

De les canals s'acorrua en la sina.

 

I raja enfora tan dòcil, que es veu,

del barri estant qui sopluja misteris,

d'aigua, de llum i de boira una Seu

 

feta dels raigs que la volten aeris:

Seu de miratge, que es fon irisada

quan ix el sol esgaiant la boirada.