El neguit que tinc des que he sabut...


Obra:La filla estrangera (p. 158-159)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

El neguit que tinc des que he sabut que començava avui és el del perill que em suposarà tornar a estar en contacte amb coses escrites, amb paraules que em puguin pro­vocar algun plaer i tornar-me al lloc on era, a l'intent de fugida perquè no sigui capaç d'afrontar les temptacions de buscar una vida diferent. Em dic, mentre camino cap a la plaça Don Miquel de Clariana, que potser ja és molt tard per tot allò i que res no farà que deixi d'estar casada, amb un forat d'aigüera entre les cames, amb el clonc-clonc de botelles buides que em sonen al ventre cada nit quan el meu cosí-marit es vessa al meu damunt, que ara el pitjor ja ha passat i per més que a la nova feina em toqui llegir documents, ni de bon tros no seran textos literaris i això allunyarà de mi tots els perills. Que les oficines on he de treballar siguin al mateix edifici on abans hi havia la biblioteca és només una casualitat, una anècdota que com a màxim farà que em recordi a mi mateixa llegint, totes les llargues tardes d'hivern, amb la boira tan arran de terra que amb prou feines hi veia un metre per davant meu, amb la mare a casa patint per si topava amb algun perill en el trajecte d'anar i tornar. Ella i les dones parlaven sovint de segrestos, d'assassinats de nenes, però el pitjor, entenia jo quan les escoltava, pel to que feien servir, per l'aura de misteri que envoltava els relats que hi feien referència, el pitjor era que et violessin, que et raptessin, et violessin i et tornessin com un drap brut, inservible. No deien violar, perquè en la llengua de la meva mare no existeix aquesta paraula, deien: a Fulaneta se la van endur i hi van jugar tant com van poder, després la van tornar. O deien: la van espatllar. Hi van jugar i la van espatllar, això era el més terrible que li podia passar a una nena, a una noia. Després ja ho vaig entendre, que parlaven de desvirgar-la, però durant un temps no sabia ben bé en què es concretava això de jugar-hi i espatllar-la, i em preguntava si el que em va fer el camioner no era ben bé això.