Quan s'acaba el debat...


Obra:La filla estrangera (p. 112-113)
Indret:El Sucre
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Quan s'acaba el debat tinc ganes de marxar corrents del lloc, sento un gust de rovellat a la llengua que no sé d'on ve, si de la indignació de veure que m'havien convidat a parlar no dels problemes dels marroquins sinó dels problemes que provoquen els marroquins. Em dic, mira que ets beneita, i al cap em torna la frase: min kham ixedden [de què em servirà]. Quan ja sóc a punt de sortir, la filla de l'alcalde m'encalça, em diu que si pot parlar amb mi un moment.

Em diu que segurament l'ajuntament necessitarà aviat una mediadora i que havien pensat en mi. Jo li dic: però si en teniu una, no? És la que em va avisar que vingués aquí. Per dins em dic que també té estudis universitaris, domina totes les llengües dels marroquins i les dels no marroquins de la ciutat, és amable i cordial, i tant els homes com les dones li tenen un respecte que supera l'enveja que els pugui provocar el fet que treballi per l'administració. Sí, però ara aviat estarà de baixa, està embarassada. A més hi ha un altre problema. Quan va començar amb nosaltres n'estàvem molt contents, però de sobte es va casar, amb un noi d'allà, no sé si un cosí seu o alguna cosa així, i quan va tornar del casament es va posar mocador. I, és clar, mo­cador a l'ajuntament... Hem mirat de parlar-hi, però diu que el porta perquè vol i que no se'l traurà. O sigui que després de la baixa per maternitat ja no seguirà treballant per nosaltres.

Me'n vaig del lloc amb mal de panxa, amb una amalga­ma estranya de sentiments. Penso que em faria il·lusió fer alguna cosa més que cuinar i netejar, però em sento traïdora perquè no he gosat dir a la filla de l'alcalde que és increïble que algú amb tan bon currículum no pugui se­guir fent la feina només pel que porta al cap, no he defensat la mediadora encara que sé que aviat seré jo qui em casi amb algú d'allà, un cosí o alguna cosa així.