Lo temple d'Ausa (fragment)
A principis del segle II d. C, l'antiga Ausa edificà un temple en la part més alta de la ciutat. No se sap a quina divinitat fou dedicat, però va estar actiu fins al segle I quan es prohibiren els cultes pagans. Al segle IX els murs del temple es van aprofitar per construir una torre de defensa que, al XI, es va convertir en el castell de la família dels Montcada. Al llarg dels segles ha tingut diferents usos: residència de veguers de Vic, graner, presó... El 1882 quan s'enderrocava el castell es van descobrir els murs de l'antic temple i va començar un procés de restauració que es va allargar fins al 1957. Actualment l'entitat titular del temple és el Patronat d'Estudis Osonencs. En l'atri s'han reconstruït les columnes a partir de les mides d'un tros de fust conservat i de la reproducció de l'únic capitell originari situat en l'angle SE de la cel·la. Cada columna porta inscrit el nom d'alguns dels prohoms i intel·lectuals més rellevants de Vic a partir de la Renaixença. Entre aquests hi ha Verdaguer de qui podem llegir aquest fragment del poema que dedicà al temple d'Ausa.
Lo temple d'Ausa (fragment)
¿Te plou del cel o et brota de la terra,
Ausona mia, eix Temple gegantí?
¿Dins ta acròpolis magna que s'aterra,
decrèpit Castell d'Hèrcules,
qui dos mil anys te l'ha estotjat així?
Dels Pirineus, oh règula superba,
trobares, tanmateix, ton noble escut,
als peus del temple sant lo de Minerva,
de genollons en terra,
com en lo circ gladiador vençut
Sentinelles robustes de la dea,
sis columnes guardaven lo portal:
damunt seu lo frontó, com una idea,
prenia la volada
vers orient, de l'alba finestral.
Era talment una àliga romana
que amb les ales esteses sobre Vic,
crida a beure les tribus de la plana,
guerreres i ferotges,
la saviesa en eix gimnasi amic.
Grans camins a ses plantes confluïen
com lo Gurri en les teves i el Mèder;
de son encens los caminants s'omplien
i Ilerda, Empúries, Tàrraco
respiraven olors de ton verger.
