Ningú no sap d'on ve, el nom d'Andratx


Obra:Les Illes, encantades (p. 165)
Municipi:Andratx
Comarca:Mallorca

testing image

Ningú no sap d'on ve, el nom d'Andratx. La Crònica del Conqueridor l'esmenta com a primera partida de les quinze que componen Mallorca. Escriu Andrayig. La forma antiga més corrent és Andraig, però lentament va guanyant terreny Andratx: la «ig» i la «tx» finals tenen el mateix valor fonètic. L'analfabetisme provincialesc hi ha mesclat, sovint, una «i», la defensa de la qual fa dos anys provocà entre els patriotes, tan cordials com incultes, una cridadissa de magnífica comicitat.

Andratx —i tota la Mallorca que ha arribat fins avui— comença amb la conquesta catalana, consumada el 31 de desembre de 1229. El record de Jaume I és viu dins el poble. El 1232 s'havia fet el repartiment bàsic de l'illa: quatre parts per al rei i quatre més als principals senyors aliats en la conquesta, un d'ells, el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Vingueren, després, múltiples subdivisions. Al bisbe, li pertocà el lot occi­dental de l'illa, agafant com a partió el curs de la Riera, que va de Puigpunyent a Palma: el territori palmesà que avui se'n diu de Santa Creu, Santa Caterina, El Terreno, etc., i les viles actuals de Puigpunyent, Calvià, Galilea, Banyalbufar, Estellencs i Andratx; a més, Marratxí i el Pla de Sant Jordi, alqueries a Binissalem, una vuitena part de l'Albufera de Sa Pobla i altres possessions menors. Quedà constituïda la Baronia, sota el senyoriu feudal del bisbe, representat a Mallorca per uns procuradors, que nomenaven el batlle a cada parròquia.