Un primer testimoni el tenim...


Obra:Cavalls cap a la fosca (p. 271-272)
Indret:La Trapa
Municipi:Andratx
Comarca:Mallorca

testing image

Un primer testimoni el tenim, tornem-hi, en les paraules d'Encarnació Bonmatí: «El pare la volia per a ell... Serien com desgraciats com ho eren tots els altres, amb aquells estrafets sempre tancats que només de sentir-los el feien enfollir...» Després, a la descripció de la Reial Societat d'Amics del País, molt exacta encara que extractada, s'hi diu que «l'incendi semblava provocat, car es van trobar teies mig cremades devora l'antic convent dels frares», i afegeix: «Per causes alienes al foc, hi van haver quatre morts, entre ells el propietari de la finca.»

Per últim, hi ha la petició del consistori andritxol a les Germanetes de la Caritat i a la Inclusa, de Palma, perquè «es facin càrrec de cinc i set esguerrats respectivament, que han estat abandonats per la seva família, que va fugir en circumstàncies no encara aclarides i en el curs d'un incendi, havent-los trobat molt agitats, vestits de pelleringues, i dels quals no en sabem el nom i dubtem de si pertanyen a la nostra cristiana religió. Només alguns d'ells diuen paraules, i no sempre intel·ligibles. La seva edat és difícil de calcular, i els hem dividit entre els que ens han semblat més joves i els més vells. Dos més, foren morts a trets. És presumible que tots habitessin dins un ample soterrani enreixat, on s'han trobat jaços, enmig d'una brutor pudenta, ofensiva, i les seves pells semblen haver estat poc tocades pel sol...»

¿Estaven tancats aquells monstres —el mongòlic esglaiadament ensensat, com un gripau; el cec bavós; el de cos gruixut i extremitats com de nen acabat de néixer, tendres i llefiscoses; la noia d'un color de canyella, gairebé transparent i insensible a tot; el mut de gran boca...— i van escapar, calant foc, matant a Llàtzer de Vadell, essent repel·lits a trets pels altres habitants de la Trapa, que van fugir probablement per mar? ¿O la rebel·lió vingué dels fills sans? És impossible saber-ho. Als esguer­rats, materialitzada, teratologia, se'ls degué trobar em­briagats per la cairada, entre la devastació dels troncs cremats, del resplendor del caliu i de les fogateres aïllades, mentre la nit s'estenia, quallada d'astres. ¿Eren fills de Llàtzer de Vadell amb les seves filles, amb les seves nétes? ¿Eren producte d'acoblament entre germans? Els immensos establiments de caritat de Palma, amb els seus parcs enreixats i polsegosos i els plataners altíssims, descolorits, les fondes i gèlides sales de lluminositat cre­puscular, ho van engolir tot...

L'incendi va durar cinc dies. Des de la mar, una vegada gada en vaig veure un, enrevoltillant-se sobre la cresta dels farallons. Era de nit i el cargolament del foc refulgia allí dalt, com si res no tingués a veure amb la resta del món, amb nosaltres els homes, solitària bogeria de llum. De cop, l'ennegrida silueta d'un pi es convertia en una bola ígnia, es desprenia i volava cap al buit com un estel fla­mejant, queia deixant darrera una tumultuària cua d'es­purnes, com una estrella errant que de sobte hagués perdut l'impuls... El brancam encès que xocava, engegant un irisat espurnall, contra la mar fosca i calma.