No vaig voler agafar el cotxe per traslladar-me a Comarquinal...


Obra:Laura Sants (p. 43-44)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

No vaig voler agafar el cotxe per traslladar-me a Comarquinal. El record que tenia dels viatges amb tren era terrible, una experiència tercermundista que no estava disposat a repetir. Vaig saber que hi havia un servei de minibusos que sortien cada parell d'hores, i que utilitzaven els professors de la nova universitat per anar i tornar de les classes. El matí a primera hora vaig agafar el primer que sortia. Portava només una bossa de viatge i un exemplar de la novel·la que havia començat a rellegir uns quants dies abans.

El minibús anava mig ple i al cap de poca estona vaig comprovar, per la conversa que tenien, que els altres tres passatgers eren professors de la universitat. Em miraven amb una certa curiositat, suspicàcia, fins i tot diria, primer en adonar-se que llegia un llibre i després en comprovar-ne el títol. Però, com a gent discreta, no van fer cap comentari ni van intentar cap conversa.

Havia pres notes sobre la meva lectura, però de moment no havia trobat res que pogués ser interessant per al futur guió. Havia anotat: «En comparació d'altres novel·les que tracten de l'enfonsament de la institució matrimonial, Anna Karenina, per exemple, o Madame Bovary, o La Regenta, amb l'Ana Ozores, la primera cosa que sorprenia era que així com l'Anna, l'Emma i l'Ana havien aguantat el marit un cert temps -l'Anna fa nou anys que està casada en començar la novel·la, i l'Emma i l'Ana Ozores es casen, o més ben dit les casen, amb homes grans que els inspiren respecte, tot i que des del primer moment ja es veu que no fan el pes-, la nostra Laura mostra el fàstic que li fa el marit immediatament. La Laura sap des del primer moment que allò no és amor a primera vista. Les altres adúlteres tenen més corda. La Laura aguanta perquè es recorda constantment els seus deures, no estima, vol estimar, que no és el mateix. A més, l'Anna Karenina i la Bovary són més físiques, més sensuals, més obertes al plaer. I la pobra Regenta gairebé no té temps de tastar-lo, l'amor físic. La Laura fa la impressió d'una bleda que no coneix res de la Barcelona del seu temps, que per a molts testimonis era la ciutat més disbauxada i descordada del Mediterrani. No era solament la ciutat de la Rosa de Foc, era també la de la rosa als llavis. Però la Laura vivia d'esquena a la bona societat barcelonina, era una provinciana tot i ser nascuda a la capital. De fet, era la dona ideal per anar a enterrar-se en una petita ciutat de províncies i oblidar el marit després de les primeres calors.»