Per a la inauguració del monument a Milà i Fontanals


Comarca:Alt Penedès

Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès 1818 – Barcelona 1884) fou un dels filòlegs més importants de la Renaixença. Format a Cervera, a Barcelona i a París, va estudiar a terres gal·les la poesia provençal, cosa que el va dotar d'un mètode crític i filològic que després va aplicar en els seus estudis sobre literatura catalana. Entre les seves fites filològiques més destacades trobem les anàlisis sobre poesia popular catalana així com els estudis sobre l'estètica a l'Edat Mitjana. A més, va aportar la seva visió als estudis dialectològics, ja que va proposar la divisió dialectal del català en dos grans grups: l'oriental i l'occidental. El monument en el seu honor va ser inaugurat el 1912 i a banda esquerra del bust hi ha dues figueres de l'escultor Eusebi Arnau, que representen, la de l'esquerra a la cançó popular i a la de la dreta un cavaller amb una lira que remet al món medieval i trobadoresc.

Els textos d'Eugeni d'Ors (Barcelona,1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954), Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma de Mallorca, 1922), Ramon Suriñach i Senties (Barcelona, 1881 – 1964) i Josep Pla (Palafrugell 1897 – Llofriu 1981), que es reprodueixen a continuació, destaquen l'alçada intel·lectual d'aquest important filòleg català.

testing image
Veu de Mia Güell:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/jlinsOdKJfF2RmhQYXYh.mp3

Per a la inauguració del monument a Milà i Fontanals

Gran i senzill, amb cor patriarcal,
alta la testa de Plató serena;
de seny, mesura i sapiència plena
l'ànima, sols desconeixent del mal;

sobri en el viure i el saber com cal,
fent de ses obres lluminosa ofrena,
sobre aqueix riu del temps qui se destrena,
s'alça de nou el mestre ja immortal.

Tard s'és alçat el monument de glòria,
però sa imatge durarà en la història
més que aqueix bronze, son tribut d'honor.

Mostra en Milà a tos fills, oh Catalunya!,
i ton jovent fins a l'edat més llunya
veneri de la raça el gran Mentor.