Entrada de nit...


Obra:Cavalls cap a la fosca (p. 192)
Municipi:Andratx
Comarca:Mallorca

testing image

Entrada de nit, el jutge es presenta davant la superba portalada dels Dotze Apòstols, ample semicercle de cerimoniosos i barbats relleus, va instar a grans veus a Jaume Vadell que abandonés el sagrat i es lliurés a la justícia secular. Des de les altes finestres del campanar, entre riallades, Vadell va disparar-li una arcabussada que li obrí el cap com si fos una magrana,

Vista la gravetat del cas, poder reial i episcopal van arribar a una entesa i un divendres, a migdia, van penetrar a l'església el batlle, un notari, el rector, l'oficial reial i dos guàrdies, un escrivà. Aquest, dins la nau buida on ressonava solemne l'eco de la veu, va procedir a llegir la sentència segons la qual el bisbe lliurava Jaume Vadell al virrei. Ningú no va contestar. Per tres vegades ho repetí, l'escrivà. Silenci. I armats van posar-se a registrar el temple.

Vaig treure còpia de l'expedient instruït, a l'Arxiu de Protocols de la mitra: "... ítem declaro que a la capella del Dolç Nom de Jesús, darrera de l'altar i a sota de l'esmentat altar, que és buit, vam trobar la persona de Jaume Vadell el talaier, només amb camisa i calçons, que d'allí va sortir i tenia un sarró, bossa i flascons de pólvora, una carabasseta d'olives, una capa arnada i una casaca en bon estat, una escala de corda i una escopeta, que ell va dir l'estimo més que a la vida mia, i va ésser descarregada la dita escopeta, armada amb pólvora i a dins de la dita pólvora perdigons i un dau de ferro com a bala. I dintre del sarró va ésser trobada una taleca prima i llarga i verdosa amb més d'una lliura de perdigons a dintre i també una bosseta amb el contingut de vint-i-cinc daus, sis càrregues de pólvora i quatre cartutxos que no tenien pólvora i si només un dau dins cada cartutxo i l'esmentat Vadell va dir que eren cartutxos per no haver-se d'enredar a buscar els daus dins la bosseta i que carregava l'escopeta amb daus i perdigons perquè el dau ultra la seva efectivitat en tocar el cos humà espargia més els perdigons, que així el tret era més segur i que en sortir de la persona tocada esquinçava la carn fent més ferida..."