La Teresa acosta els llavis...


Obra:Laura a la ciutat dels sants (p. 172-173)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

La Teresa acosta els llavis a l'orella de la cunyada:

—Ara se'ns acosta en Pere de cal Notari.

—Les mans de la Laura es premen com si volguessin entrefondre's.

—I si ens n'anéssim? —pregunta sense saber què diu.

—Tanta por li tens?

No gosa mirar, però sap que ell ve, que ja és a prop. Acosta el front al vidre del balcó per un desig exasperat d'evadir-se. Entre dues cases separades veu la carena blava de Collat Negre, ben clara de sol. Fugir! Anar-se'n amb un d'aquells avions de ci­nema, providencials com els hipogrifs dels herois de llegenda! Travessar d'una volada el serrat entre l'ai­re de la primavera! Oblidar la farsa d'aquella gent respectable, que la volta i la guarda i l'empresona;

Fugir!...

—M'ha dit en Tomàs que no havia estat gaire bona, Laura!... — Sent com aquests mots li passen orelles endins, amb aquell so greu, tan natural, que la fa estremir de fred i de goig com si fos una carícia.

Respon una insignificança que no escolten ni ell ni ella. En Pere mira el rostre pansit, senyalat pel sofriment, els llavis dolorosos, els ulls aombrats per l'insomni. Les mirades d'ell i d'ella es troben, es prenen, es besen, es rescabalen de tants dies d'enyorament.