testing image

10 de juny de 1902

 

Hi ha una fressa constant, un xiuxiueig

a la vora del seu llit. Potser resen.

De la muntanya arriba una sentor

de pins que augmenta la calor de juny

i somia l'escuma de l'Atlàntic

i els rierols glaçats amb dones d'aigua.

Ara que tot s'acaba, amb la mà

acaricia la rodona post

del llit. Si de res li cal penedir-se

no és pas del seu orgull, ja fracassat.

Coneix prou bé l'escàndol i la glòria,

la pobresa, la fe, l'obediència.

Se sap a frec d'un bosc molt vast i obscur,

distint i igual a tots els que ha descrit.

"Mon sol pecat", pensa sota la vànova,

cercant entre les branques del record,

"ha estat de creure, Senyor, que tan sols

podia sobreviure en les paraules".

I acota el cap de cendra, moribund,

i veu geleres, ciclops i muntanyes.

L'eternitat tan fràgil que ell els nega

és allò que el fa etern entre nosaltres.