testing image

Mumbrú i Amat s'aproparen al capçal del llit, i aquest darrer, després de saludar el poeta i recomanar-li que no s'impressionés, ja que es tractava, simplement, de posar en clar un dubte, digué:

—Vostè m'ha enviat algun encàrrec?

—Sí senyor, per En Josep.

—A quina hora?

—No puc dir-ho fixament, però devien ser cap a les set o quarts de vuit.

—I quin encàrrec era?

—Una carta. Sí, l'he escrita jo, i li agraeixo molt que hagi vingut. Us esperava amb molta ànsia.

—És de vostè la lletra?

—La de la firma sí; la carta l'he dictada al meu criat.

—I què hi deia, a la carta?

—Li deia que pugés vostè amb un notari i el se­nyor Moles, perquè volia fer testament.

—¿De manera que vostè no devia tenir les coses arreglades al seu gust i ara vol fer testament?

—Sí, senyor, ho vull.

—Doncs miri, ja pot fer-lo quan vulgui. Aquí té el senyor Borràs de Palau, que és notari, i està a la seva disposició.

—Sí, valga'm Déu! Ja en conec de familiars del senyor Borràs. Fem-ho tot seguit, com més aviat millor. Ara estic tranquil, i ja puc obrar amb llibertat i segons la meva consciència. —

El notari, apropant-se al capçal del llit, li pregunta si era veritat que ja havia fet testament.

—Sí. Dies passats em van fer firmar a corre-cuita un testament que no era la meva voluntat. Crec que me'l portaven de bona fe; però des de llavors que no estic tranquil. Sento necessitat de fer-ne de nou, d'acord amb el que he decidit després de molt meditar-ho. —

Els doctors Torrents i Mas de Xaxàs certificaren que el malalt es trobava en perfecte ús de les facul­tats mentals.

—Es necessiten dos testimonis — digué el notari —. Indiqui vostè mateix qui vol que ho siguin.

—Vostè mateix — dirigint-se al senyor Amat.

—Be. I l'altre, qui serà?

—Aquest senyor — assenyalant el majordom de l'Ajuntament.

—Ja el coneix, vostè?—digué Amat—. És el se­nyor Coria.

—Tant se val! És igual — conclogué el poeta. Tot seguit, obeint a una insinuació del notari, sortiren de l'habitació tots els altres. Mossèn Cinto signa amb pols ferm i lletra segura, i digué, en acabar:

—Gràcies sien dades a Déu. Quin pes que m'he tret de sobre! Ara ja puc morir tranquil? Ja he complert amb les lleis divines i humanes.