testing image

Instal·lat en una espaiosa cambra oberta a les afraus del Tibidabo i a on tot rossejava: el llit i el mobiliari de Viena, el paviment empostissat i la creu de marfil que lluïa a la capçalera, convidant el seu esperit a esplaiar-s'hi davant d'una capella que enfront l'habitació li obria de bat a bat les portes, mentres les galeries de cristalls que a una i altra banda s'estenien, endinsaven en son cos agonitzant, revifant-lo, els aires purs i perfumats de muntanya i les clarors d'un somni blau i verd de primavera.

En va eixint del llit, sortia a cercar-hi el sol, sentat en un balancí, puix aquell sol amb prou feines escalfava sos entumits membres i quan cap al tard se li ponia darrera Sant Pere Màrtir, ell aprofitava encara sos últims esclats, llambregant amb ullada moridora les muntanyes de la Moreneta, despedint-se'n cada tarda, temerós de no veure-les l'endemà.

El 26 de maig, creia ja morir-se: la tisis que li havia minat els dos pulmons l'aclaparà tant que fins se li sentia a cada accés de tos la ranera de l'agonia. Mes encara que l'imminent perill s'allunyà, seguia progressant l'enfermetat i el dia 1 de juny, quan els metges que 1'assistíem, junt amb el doctor Torrents de Sarrià, ens reunírem en consulta, comprenguérem que ja no hi havia res a fer.

Rodejat de romaní, espígol i flors boscanes, nos preguntava panteixant si li podia fer mal aquella olor i si li era bo respirar amb la boca tan oberta. ¡Pobre Mossèn Cinto!

Aquella mateixa nit tornà a rebre els Sants Sagraments i tranquil i resignat amb el cap serè, esperà la mort que compassiva li sobrevingué després de vàries alternatives i commovedores peripècies, el dia 10 de juny a dos quarts de sis de la tarda, quan els qui el cuidaven, allunyant-lo de sa benvolguda germana, no respectant sa agonia sisquera, no permetien als metges i als amics que el visitéssem, donant-se fins el cas de que el qui tan generosament els hi havia ofert estatge en sa torre, hagués de demana'ls-hi permís per visitar el cadavre isolat de Mossèn Cinto, que ignominiosament abandonaven ells, després d'haver satisfetes ses mesquines ambicions.