testing image

A un rossinyol de Vallvidrera

 

Romancet dedicat a mos amics Don Antoni Rubio i Don Lluís Carles Viada

 

Rossinyol, bon rossinyol,

he sentida la teva arpa,

l'he sentida un dematí

de Vallvidrera a Valldaura,

fent rodolar-hi tos cants

com perles dintre de l'aigua:

cantaves l'amor a Déu,

l'enyorament de la pàtria,

los misteris de la nit,

les llums de la matinada,

ton amor entre les flors,

ton niuet entre les branques,

ta mainadeta, que viu

de cançons i becada.

Trobador del mes de maig,

rossinyol, refila i canta,

mes no deixes eixos cims

per los vergers de la plana;

no hi vingues a la ciutat,

que hi ha una gent molt ingrata:

diu que estima als aucellets,

diu que en son cor los regala,

mes als que cantin millor

los posa dintre la gàbia.