testing image

Trucaren a la porta. Ningú no contestava. Torna­ren a trucar. Finalment, s'oí el "qui hi ha?" tan esperat, dit per Palau, el mosso d'esquadra, i contestat amb els mots "L'alcalde de Barcelona!".

Nou silenci. L'alcalde de Barcelona no era cap de les persones a qui es podia obrir. Altra vegada a tru­car i a invocar el nom de l'autoritat. Finalment, Josep Mumbrú, el gendre de Miralles, obrí la porta. El doctor Torrents també s'havia aixecat del llit.

Amat i Mumbrú passaren sols a una cambra. L'alcalde mostrà la carta que havia rebut unes hores abans. Mumbrú posava dificultats, però hagué de rendir-se a l'evidència. Digué l'alcalde:

—Vostè entrarà amb mi a l'habitació de mossèn Cinto, i jo li faré la pregunta següent: "¿Vostè m'ha enviat avui algun encàrrec?" Si em contesta que no, jo "foto al camp". —

Pujaren tots a la cambra del malalt. En entrar-hi, el poeta va incorporar-se amb una vivacitat i una alegria que feia dies que no manifestava, i va dir:

—Gràcies a Déu que ja sou aquí! Ja estava amb ànsia.