Lo Tibidabo


Obra:Poesia 2 (p. 961)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Lo Tibidabo

 

A mi em fa fer

de respatller

de sa cadira immensa

de què son los barrons

eixos turons.

 

Per sa enorme creixença

de gegant

la plana no és prou gran,

i s'enfila al Puget i als Agudells

que són los boterells

de ma superba acròpolis

i en son filat de cases ja estan presos.

 

Se tornen ciutadans los meus pagesos:

les onades de pedra ja m'empenyen,

los palaus i les torres ja m'estrenyen.

I encara Barcelona, al crit d'"a dalt"

puja a l'assalt

de ma pinosa encastellada serra

amb closos filferrers que m'engrillonen,

amb ponts i terraplens que em portaran

del tren de foc lo monstre assaïnant

que tot ho romp i aterra.

 

On Montjuïc, oh Tàber, mes companyes

d'ençà que sou muntanyes:

a Barcelona cal avui pujar

i a nosaltres baixar :

davant nostra Regina

inclinem, doncs, la testa gegantina.