Vallvidrera, el més apartat barri barceloní...


Obra:Les pomes d'or (p. 14)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Vallvidrera, el més apartat barri barceloní, de fet un llogaret separat, al cim del Tibidabo, al qual pujaven una tortuosa carretera i el fatigós traqueig d'un funicular. Garbuix de tronades i pretensioses cases modernistes de jardins embullats, fabricades de maons consumits ja pel sinistre vellutat del verdet. Tàlvegs fondos, d'acàcies i esbarzers. Faldes d'atapeïdes pinedes.

Al sud es dibuixava l'extensa planimetria de la ciutat i la mar diluint-se. Al nord, una successió de valls cada cop més irreals i blavoses fins, a l'horitzó remot, l'abrupta i despullada elevació de la muntanya de Montserrat, com un miratge.

Entotsolat jardí, el de la casa de Carla, les flors i les sargantanes. Les altes tanques, rematades per una histo­riada reixa en feresta simulació de llances, la llòbrega frondositat de l'heura. De la qual semblava que formaven part les sargantanes, com absorbides per la seva mateixa figuració i color. Ferma heura vinçada, d'un verd mineralitzat.

I les sargantanes excepcionalment grasses, el dors cobalt i escatós, vigilant entre les fulles amb llurs ullets opacs, vidriosa fixesa, petrificada. Mai no vaig endevinar si veient-hi o sense veure-hi. I sempre a l'espera, amb els sentits dilatats, que es posés a prop una mosca o que hi volés l'atabalada papallona. Per atrapar-les amb la seva boca blanca i muda, materialització d'una gelada angoixa.