testing image

I


Barcelona al captard, des de Collserola

 

Rutilant, guspirejant, parpellejant,

brunzent, misteriosa,

amb tots els fanals encesos

i la mar moradenca del captard al fons,

com un gran vaixell a punt de salpar,

com una nau espacial suspesa sobre l'ombra,

com una pàgina d'història escrita i reescrita

al llarg de més de dos mil anys:

Barcelona.

 

I la llum d'avions i de vaixells

que arriben o que marxen, com una aura de claror

silenciosa i engrunada:

mira, mira la ciutat en aquesta hora màgica,

imagina, si vols, la vida de la gent,

o deixa't dur, si més et plau, per la presència immediata

d'aquest enigma lluminós que solca el mar del temps,

impàvid, indiferent a records i cicatrius,

amb la inèrcia d'una gran ambició mediterrània:

Barcelona.

 

Confon-te amb ella fins a tornar-te ella,

amor, orgia, càlcul, marxa eterna;

no et cal incendiar-la per veure-la cremar,

no li cal cap altre foc que el de la vida,

no li cal altra justícia que la llum;

és com un vaixell, és com una nau, de vegades amb poc vent,

però sempre ardent d'impaciència

per fer una llarga travessia que la porti

a totes les clarors, a tots els huracans, a totes les estrelles.