I sí, a la fi ho signa...


Obra:El mossèn (p. 220-221)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

I sí, a la fi ho signa, regalimant llàgrimes de sang. I, com a recompensa, se li toma la missa.

 

Que sia tan feliç

als homes no els agrada;

m'han pres lo calze d'or

a on ma set s'apaga,

la set d'amor diví

que abrusa la meva ànima.

M'han pres lo calze d'or

i em volen prendre l'arpa...

 

El doctor Català l'acull a la seva diòcesi, i li dóna el beneficiat de Betlem.

Allà, amarg, malalt, romput, demanarà caritat fins a la mort, aguantarà el fred fins a la mort, i mostrarà, també fins a la mort, la mirada adolorida, incrèdula, astorada i resignada de qui ha sentit sa dignitat a miques, un clam mut perquè coses com aquestes puguin passar a un hom, un hom que s'estintolà tan amunt i vola tan alt —«Volé tan alto, tan alto / que le di a la caza alcance»—, que desplegà unes ales tan albes, tan llargues, que batien escombrant el cel i fent sortir a la superfície la lluentor de les estrelles. Fins que un noble de pega, desdenyós i feble, va encendre una guspira a les ninetes i el poeta caigué, rodolant, per terra.