testing image

Els excursionistes a Verdaguer

 

Oh poeta de la Muntanya eterna

que ens deixava el sermó de la muntanya!

Pel teu seguir-la sempre, de la cova

fins al calvari, d'on les flors collies;

pel teu embriagar-te amb les cantúries

dels àngels de la terra dintre els boscos;

pel teu omplir-te els ulls i el cor i l'ànima

amb el trescar per gorges i carenes,

i en ésser dalt dels cims, deixat que l'aire

t'inflés les veles de la fantasia;

pel teu delit d'onada en mar i en terra;

pel teu botí d'imatges, de figures,

i les contalles que aprenies dòcil;

pel teu encantament i per la febre

i per la soledat i per la dolça

beatitud del germinar en silenci;

pel romiatge a totes les ermites

i el virolai de Nostra Dona Bruna;

per la recapta de tants mots brillosos;

pel món aquell que treies a flor d'aigua

i ara sura en corrents de poesia;

perquè has alçat la Flor de neu més pura

i senties l'Amor com hi batega;

perquè el teu cant ha penetrat ton poble

i, amb el goig de

la terra, li donava

l'enyorança del cel i de la glòria,

avui, commemorant la cinquantena,

et seguim pels camins de la Muntanya.