Feliu es va esmunyir pel carrer de la Boqueria...


Obra:Barcelona tràgica (p. 281-282)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Feliu es va esmunyir pel carrer de la Boqueria, per davant de l'església del Pi, tancada i barrada i miraculosament intacta, i va enfilar el noble carrer de Petritxol amunt. Es va aturar al davant de la sala d'exposicions, confús i garratibat, com qui planeja entrar en algun prostíbul conegut. La casa d'art era tancada.

Va tustar a la porta amb els artells.

Passaven a prop ciutadans armats i cridaners. El cor del mossèn s'accelerava per por que li preguntessin què hi duia en aquell cilindre embolicat de groc, i l'obrissin i es trobessin amb la Mare del Déu del Rosari i descobrissin que era un capellanot.

Va insistir en la trucada fins que van contestar:

—Qui és?

—Porto el Murillo que li vaig mostrar l'altre dia, el que vostè estava disposat a comprar.

Es va obrir la porta i aquell home de la cabellera i els bigotís blancs anomenat Esteve Domingo el va fer passar. Va treure el cap fugaçment per assegurar-se que ningú no els havia vist i va tancar i va fer girar la clau.

—Té els diners? —va preguntar Feliu amb avidesa.

—A dalt, a la caixa forta. Vingui.

Pujaven les escales i el capellà preguntava tal com ho faria un lladregot obsessionat pel botí:

—Les deu mil pessetes que havíem quedat?

—Que sí, que sí. Pugi.