Tribut a l'ermita de Sant Marçal


Obra:La muntanya d'ametistes (p. 262-263)
Municipi:Montseny

testing image

Tribut a l'ermita de Sant Marçal

 

I

 

L'ermita s'aclofa de la nevada.

Les parets parpellegen d'humitat

sota el gruix hivernal de la teulada.

Pel carener miolaria un gat.

El caramell d'una canal, truncat,

a sol ixent incandescent degota,

i un munt de neu s'acaramulla a sota

fumejant com alè de l'enllosat.

Vibra, despert, d'una campana el toc

que les Agudes senyarà. S'espunta

la brasa del tió que aviva el foc.

Ullpresa, l'ermitana apar difunta.

I l'ermità que es lleva, li pregunta,

mig adormit, si queda neu enlloc.

 

II

 

Del gruix de neu que arrasa la quintana,

de cap feixa el graó no s'endevina.

Sota el pendís, cosmètic i metzina

de l'horta, el fred, socarrimà la ufana.

Calçant esclops, penosament camina,

estintolat en el magall feixuc,

el capellà caravermell. I esbrina,

una per una, si ja treuen lluc

les cols d'hivern. La gossa perdiguera

de pànic udolà per la gelera

que s'esmicola en vaporosa allau.

L'allau en alimara ja resolta,

ni entremig de la histèrica revolta

no s'immutà la serenor del blau. 262-263