I ja sóc al meu barri del Born...


Obra:Records (p. 90)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

I ja sóc al meu barri del Born, que és on los xicots no podíem veure als de la Barceloneta. No bé ens trobàvem dues colles, ja hi érem, a dir-nos el nom del porc, avençada dels cops de pedra que l'endemà, si era dijous, faríem al glacis de la Ciutadella. Ells amb mandrons de tres ulls; nosaltres amb mandrons de dos, que no allarguen tant ni poden tirar pedres gaire grosses. I cames ajudeu-me nosaltres, amb tot i haver tingut tanta llengua el dia abans. I cap allí on per Carnestoltes en Sebastià Junyent endegava el palau d'aquest, ja no atrevint-se els altres a seguir-nos per por dels municipals a cavall que sempre rondaven per allí a la vora a les tardes. Quina poca solta, nosaltres!
Com si portéssim el mal esperit al cos, també agafàrem ràbia als de Santa Caterina quan los botiguers d'allí determinaren fer el seu Carnestoltes perquè es quedaven una pila de dies sense compradores. I ens hi deixàvem caure al sortir d'estudi, a aquella barriada. I trobàvem que aquell Carnestoltes no en tenia res, de senyor. I fins dèiem que anava vestit de llustrina. Al revés del nostre, que talment ho semblava, un senyoràs. Igual que la seva muller semblava una gran dama. I els vestits de la dida amb què venia pel carril de Mataró, si en valien, de moneda! Tanta o més que els que rumbegen pel Passeig de Gràcia les dides d'aquells veritables palaus i que, per no cansar-se portant les criatures al braç, les arrosseguen amb uns cotxets que potser no en tinga de tan bons i de tan bon gust cap fillet ni filleta d'una reina veritable.
Ni crec que s'hi acostés, el «Canonge Llimpiabotes», a Santa Caterina, vestit de general ja des del dia de Dijous Gras. Al Born hi compareixia cada dia per fer acatament a Sa Majestat, de primer, i a Ses Majestats quan ja havia arribat la gran senyorassa.