En Xavier li va explicar que la dona que l'havia con­vidada era...


Obra:Les seduccions de Júlia (p. 80-81 i 82)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

En Xavier li va explicar que la dona que l'havia con­vidada era la Maria Dolors, la filla de Miquel Boadas, fundador del local, que va obrir el bar tres anys abans de la guerra civil i la imatge del qual va quedar immortalitzada per Germán Monzó en un retrat situat davant la barra, just al costat d'un dibuix d'Opisso, que recreava l'ambient dels primers anys. I també li va explicar que poques coses havien canviat, al Boadas, tal com s'apreciava a la foto antiga que també penjava d'una de les parets de fusta noble del local, que mantenia una clien­tela tan fixa com la decoració. El seu daiquiri era considerat el millor de la ciutat, fet amb rom blanc lleuger, una mica de sucre de llima —sense llimona— i gel picat. Tant al punt com el que preparen al Floridita, la qual cosa no era casualitat, perquè el pare de la propietària no sols havia nascut a l'Havana, sinó que s'havia instal·lat prop de la Rambla després d'haver treballat en el cèlebre bar de copes cubà, on Hemingway va estar a punt d'acabar amb el rom de Cuba. Per tot això, Miquel Boadas era considerat el primer creador d'una cocteleria a Catalunya.

L'arquitecte, que era un home que coneixia la ciutat com el millor cronista, li va explicar, a més a més, que era situat en un carrer amb molta història, que havia rebut el nom de Tallers perquè s'hi agrupaven els talladors de carn des de l'edat mitjana, l'ofici dels quals era considerat maleït i, per tant, s'exercia fora de la ciutat antiga, igual que la prostitució, que es practicava en aquests confins, fins que el rei Pere va donar l'ordre d'expulsar les meretrius.

—Després van ampliar la muralla fins al límit del carrer, amb la qual cosa es va convertir en un passadís on s'instal·laren diversos bordells. Un orde religiós que tenia casa i capella aquí, va decidir traslladar-se, venent recintes a un particular que no va tenir cap problema a utilitzar els llocs sagrats per fer festes i berenars que solien acabar en desenfrenades bacanals.

—¿No em perjudicarà la reputació, prendre'm aquest daiquiri? —va fer broma la Júlia, mentre obria la porta del local, que estava igual que feia vint-i-tants anys, quan hi havia entrat mig estabornida.

Van prendre's, no un, sinó dos daiquiris, i ella li va explicar el motiu del retorn a la ciutat, mentre ell li va prometre regalar-li una edició del Diari d'un geni dedicada per Dalí, aprofitant que li havia consultat, junt amb altres arquitectes, por fer unes reformes al museu.[...]

 

Es van estar més d'una hora en aquest triangle de dotze tamborets que és el Boadas, o sigui que l'arqui­tecte encara va tenir temps d'explicar-li que era un dels espais més literaris de la ciutat, que havia tingut Josep Maria de Sagarra i Josep Pla de clients.