—Aquests cabrons ens estan guanyant la partida...


Obra:Cabaret Pompeya (p. 67-69)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

—Aquests cabrons ens estan guanyant la partida —remugava el Moscoso—. Ens estem adormint, collons!

Només els faltava que els anarquistes els haguessin fet fora del quiosc de begudes de la plaça del Pes de la Palla.

Els del Moscoso acostumaven a anar-hi a l'estiu. S'hi estava bé, a la terrassa, a l'ombra, prenent una cervesa fresqueta. Aquell havia estat el seu territori durant l'estiu anterior. A l'hivern, havien optat pel Boston per arrecerar-se del fred, però, amb l'arribada del bon temps, havien tornat al benestar de l'ombra i els refrescos. Llavors, van poder comprovar que al local hi havia alguns parroquians que miraven malament les seves expansions, les seves riallades i les exhibicions de Brownings i algun tret a l'aire per celebrar el que fos. Naturalment, van cridar a l'ordre els inoportuns i, naturalment, hi van trobar rèpliques desagradables, com ara «si no li agrada la meva companyia, ja pot tocar el pirandó». Va haver-hi algun client que no sabia amb qui estava parlant i es va atrevir a plantar-los cara. De manera que li van clavar una pallissa allà mateix, enmig de la plaça del Pes de la Palla, el van convertir en una bola a força de cops de puny, puntades de peu i una llarga sèrie de cops de cadira, i durant uns dies, els del Lliure van poder gaudir d'aquell enclavament amb pau i tranquil·litat, «que viene de tranca».

Recentment, però, els anarquistes havien reconquistat el lloc. El dia 28 de juliol, mentre el Moscoso, el Maonés, el Rodrigo i els altres fanfarronejaven, uns desconeguts es van barrejar entremig de la gent i, inesperadament, van començar a disparar. Van caure ferits tres del Lliure, que, enmig dels crits i la desbandada general, van replicar el tiroteig i van acabar matant un anarquista anomenat Restituto Gómez. Tots es van allunyar corrent pels carrerons adjacents, agressors i agredits. L'endemà, però, eren els anarquistes els que ocupaven el quiosc i, de moment, hi regnaven amb una barra intolerable.

Els llibres d'història que recreen aquella època de Barcelona esmenten la batalla del quiosc de begudes de la plaça del Pes de la Palla. En els papers del Miquel Jinete, hi consta una referència basada en els comentaris que sobre aquell incident feia la colla del Moscoso al Boston i el testimoni de primera mà de la qual potser va ser la seva darrera trifulga. Aquell dia de juliol que el Miquel Jinete no precisa, el Moscoso s'havia begut ja més dels seus tres conyacs habituals i va descarregar el palmell de la mà sobre la taula per fer-se sentir:

—Ja sé per què ens van treure del quiosc! Perquè no teníem amb nosaltres el milhomes, collons! Per això ens van fer fora aquests descamisats trinxeraires. Cago'n la mar! Doncs, avui, com hi ha Déu que reconquistarem la plaça!

Deia això mentre posava la mà sobre l'espatlla del Miquel i el sacsejava sota la mirada sorneguera dels seus amics.