... i quan la mare explicava que havia vist entrar en el pis de l'Encarna...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

... i quan la mare explicava que havia vist entrar en el pis de l'Encarna el seu fulano, la mare el veia entrar i sortir gairebé sempre des de la finestra de la cuina, perquè l'Encarna vivia al mateix replà nostre, a la banda de darrere, i no s'amagava que havia fet de puta pels carrers amb el consentiment del seu marit, i que el senyor Lucio era a casa quan havia arribat el fulano i al cap de poca estona el veia que s'enduia els nens, i la parella s'havien quedat sols, la mare deia enfurismada que el marit de l'Encarna era un pocavergonya, un calçasses i ella una, llavors el pare feia, ep, Pepita, que hi ha roba estesa, i jo em tornava vermell i de bona gana li hauria fet veure que no calia que la mare s'estigués de dir el que volia dir perquè jo ja sabia que l'Encarna era una puta i que les putes eren les do­nes que feien coses lletges amb els homes, perquè jo coneixia de vista totes les putes de la Ronda, les que s'hi passejaven matí i tarda i es ficaven a les cases d'habitacions del carrer del Tigre, de la plaça del Pes de la Palla, en què entraven en taxi, del carrer Príncep de Viana, i que de vegades, en tornar de col·legi, pujava pel carrer Ponent i enfilava el carrer del Tigre i em bategava el cor en veure-les fent guàrdia a les cantonades, els llavis tan vermells, els jerseis tibants, les faldilles cenyides, i que la majoria em miraven com si no em veiessin perquè jo era un marrec encara i sabien de sobres que, de mi, no en podrien treure res, perquè elles eren dones de llit que tenien prou categoria per a no convidar-me a l'entrada fosca de qualsevol escala per deu o quinze pessetes, però n'hi havia una, aquella que duia els cabells tenyits de color de panotxa i la cara rodona, alta i cenyida de cos, que em somreia com si es compadís del meu tremolar, i jo tractava de dissimular-ho apressant el pas i repassant-les de cua d'ull, i elles em coneixien i el pare no ho sabia, i tampoc no sabia que comprava postals d'Yvonne De Carlo, d'Ava Gardner, de la Pier Angeli, i que em feia la il·lusió que eren meves i tan sols meves per mitjà de la imaginació esbojarrada al llarg de nits febroses i matins de diumenge ficat dintre el cossi, amb el cos ensabonat i la balda encaixada, i l'excitació m'emblanquia el cervell tot explorant amb les puntes dels dits els mugrons durs de la Yvonne i mai els mugrons ni el ventre ni les cuixes d'Emma per la meva incapacitat d'imaginar com era Emma feta dona perquè canviava sovint, cada dia la veia distinta i amb prou feines la coneixia encara que la pressentia molt pròxima, i un dia li vaig demanar si diumenge volia venir al cinema amb mi, que la convidava, i em va contestar que no perquè el diumenge a la tarda sortia amb unes amigues de l'Institut, i només se'm va ocórrer de dir-li que jo també sortia amb els meus amics i anàvem al cinema, però que si hagués acceptat la invitació m'hauria desfet dels amics, i ella va riure, potser la rialleta va sonar una mica nerviosa, i res més.