Al parvulari, al col·legi dels Escolapis de Sant Anton...


Obra:Material d'enderroc (p. 201-202)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Al parvulari, al col·legi dels Escolapis de Sant Anton, el record és viu; jo tenia sis anys; vestits tots els nens amb camisa blanca, pantalons curts, potser espardenyes, i amb l'afegit d'algun element de cartró confeccionat per nosaltres mateixos i que ens identificava com a "Personatges". Vaig figurar al festival de fi de cur. Any 1946 0 1947. Cançons amb coreografia, recitats, escenificacions didàctiques... Tot allò, divertit i excitant, fa, en el record, olor d'Institut Escola, i en efecte, aquelles mestres de parvulari, les millors persones dedicades a la docència tenir, provenien de l'Institut Escola. Entre els números en els quals vaig participar, recordo, sobretot, aquell on jo era el Sol, on un altre marrec era la Terra, un altre la Lluna i el darrer un Núvol. Jo era el Sol, entesos? El rei, l'hòstia. Em sentia excitat i feliç. Acabat l'espectacle vaig córrer a rebre les merescudes lloances de la mama, de les tietes, potser de la germana... que formaven part d'un públic entregadíssim. "Oh, nen, que bé que ho has fet! Et movies amb una gràcia...! El millor. Una altra vegada crida, no hem sentit RES del que deies". Quan anys després, molts segons sentia el temps aleshores, mentre cursava segon de batxillerat, em van triar pel paper de sant Tarsici a la breu i insuportable obra del mateix títol, no en sé res més, me'n recordava d'aquell fatídic RES i juro que dalt de l'escenari vaig cridar. S'obria la història amb un servidor sol i adreçant, apedregant el públic amb un monòleg que deixava les coses ben clares. [...] Se'm va sentir i vaig triomfar; vaig quedar reivindicat de l'espina que duia clavada. Què carai!

És a dir, dalt de modestos escenaris havia fracassat primer i m'havia emborratxat de glòria més tard. En tot cas, les dues vegades havia estat receptor passiu de la decisió dels altres. Després d'això, ja, tornar a actuar va ser decisió meva. És a dir, relativament meva. De fet, gens meva, si procuro ser sincer.