L'emigrant

Obra:Poesia, 1 (p. 630-631)

Comarca:Osona

Situat a 1247 metres d'altitud, és una balconada esplèndida per a contemplar tant la plana de Vic com els vessants on s'inicia la Garrotxa. Segurament que Verdaguer pensà en aquest santuari marià a l'hora de referir-se "a l'ermita al cel suspesa" de "L'emigrant". Un cop s'és a dalt, la impressió que obté el visitant és realment de trobar-se suspès en el cel, juntament amb el santuari. Així doncs escau de llegir-hi sencer el poema de Verdaguer. També, per la referència que hi fa, podem llegir-hi un poema de Segimon Serrallonga (Torelló, 1930-Badalona, 2002) que se situa en aquest indret. Hem de tenir en compte que el santuari, de sempre, ha estat un centre de pelegrinatge de la gent de la comarca i destí de pas o arribada de molts excursionistes.

Veu de Lluís Soler:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/22FVQMqd3NH3ctQJMiho.mp3

L'emigrant

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor.

I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes,
adéu-siau!

II
On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
Mes ai!, mes ai!, on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, lo vent que me'n desterra
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, tornau-me a terra,
que hi vull morir!