Petit consell a l'escultor que faci el monument a Milà a Vilafranca


Comarca:Alt Penedès

Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès 1818 – Barcelona 1884) fou un dels filòlegs més importants de la Renaixença. Format a Cervera, a Barcelona i a París, va estudiar a terres gal·les la poesia provençal, cosa que el va dotar d'un mètode crític i filològic que després va aplicar en els seus estudis sobre literatura catalana. Entre les seves fites filològiques més destacades trobem les anàlisis sobre poesia popular catalana així com els estudis sobre l'estètica a l'Edat Mitjana. A més, va aportar la seva visió als estudis dialectològics, ja que va proposar la divisió dialectal del català en dos grans grups: l'oriental i l'occidental. El monument en el seu honor va ser inaugurat el 1912 i a banda esquerra del bust hi ha dues figueres de l'escultor Eusebi Arnau, que representen, la de l'esquerra a la cançó popular i a la de la dreta un cavaller amb una lira que remet al món medieval i trobadoresc.

Els textos d'Eugeni d'Ors (Barcelona,1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954), Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma de Mallorca, 1922), Ramon Suriñach i Senties (Barcelona, 1881 – 1964) i Josep Pla (Palafrugell 1897 – Llofriu 1981), que es reprodueixen a continuació, destaquen l'alçada intel·lectual d'aquest important filòleg català.

testing image
Veu de Ricard Giramé:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/lLnf1orVjxsTikLSQJuL.mp3

Petit consell a l'escultor que faci el monument a Milà a Vilafranca

Jo m'atreviria de recomanar a l'escultor que fes l'estàtua de Milà i Fontanals a Vilafranca, que no tendís, per un mal estès esperit de fer noble i d'idealisme, a dissimular com era de gras, de blanament gras el nostre erudit... - Aquest greix de Milà, té certa significació que li es glòria.

En un moment determinat han contribuït a elaborar el nostre renaixement dues menes d'homes: els «excursionistes», que eren magres, í els sedentaris -que eren grassos, molt grassos, grassos a vessar... -Aquestes dues distintes menes d'homes feren dues menes distintes de feina intel·lectual; així hi hagué arqueologia d'excursionista i arqueologia de sedentari, poesia d'excursionista i poesia de sedentari, història natural d'excursionista i història natural de sedentari... -En conjunt, val a dir-ho, la labor dels últims va ser millor...

En Milà, excelsa. I de tal natura, que els nostres magres no l'haurien mai arribada a realitzar. El greix de Milà és, doncs, de professional, de savi. Va elaborar-se plegat amb la seva obra que ens admira. És la seva compensació i la seva raó. És amb aquella cosa tan íntimament junta, que qualsevol intent de disfressar-lo, equivaldria a una veritable mutilació.