Molt al principi de tot això, vull dir pels volt de la tardor del 1976...


Obra:Material d'enderroc (p. 101)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Molt al principi de tot això, vull dir pels volt de la tardor del 1976, un dia el Terenci ens va convidar, a la Sunsi i a mi, a anar aquella nit a casa dels seus pares, al pis del carrer Ponent, a fi de veure-hi una pel·lícula que la televisió emetria en color. (Ni ell ni nosaltres no teníem, a casa, aparell de televisió en color, encara). El Terenci, que en emancipar-se, econòmicament però no afectiva, de la família, havia recorregut domicilis diversos i que aleshores, desapareguda ja bona part de la seva parentela, vivia, en companyia única d'Enric Majó, al pis del carrer Casanova on havia transcorregut part de la seva infantesa, no deixava de freqüentar contínuament la companyia de la senyora Angelina i del senyor Jesús, els seus progenitors, i d'altra banda, qualsevol amic o amics eren sempre molt ben rebuts a la casa. Una casa, un pis, en el qual llavors vaig entrar per primera vegada. Era un entresol fosc i baix de sostre. (Ei, més gran que el pis on jo vaig néixer!) Però el rebedor mostrava, com una bufetada, les curioses dèries artístiques del pare del Terenci: un mural pintat a la paret on es barrejaven, en color segons em precisa l'Ana M. (el senyor Jesús no posseïa un excessiu sentit de la prudència), elements arquitectònics bíblics, formant un paisatge imprevisible a qualsevol altre habitatge del barri o fins i tot, m'atreviria a dir, de la ciutat de Barcelona en general. I llavors passaves al menjador i t'hi trobaves, sempre creació del senyor Jesús, una desafiadora fantasia sobre el Partenó. Superada la impressió, ja tant se valia qualsevol altra cosa que poguessis trobar en aquella casa. Però el que hi trobaves era, bàsicament, afabilitat, naturalitat, afectuosa acollida. Jo m'hi vaig sentir, i m'hi seguiria sentint en el futur, ben còmode, perquè el seu ambient oferia la cara més tendra i divertida d'un barri que, a fi de comptes, també era el meu.