Donem la volta a la muntanya pujant sempre...


Obra:Obres completes II (p. 276)
Comarca:Osona

Situat damunt mateix de la parròquia de Sant Martí, a 855 metres d'altitud. Conserva encara bons panys de murs emmerletats, amb la porta d'entrada adovellada, la capella de Santa Maria i Sant Esteve, i altres restes importants. El castell és format per dues plantes: la baixa o jussana, on hi ha les dependències ja descrites i l'alta o sobirana, dalt d'un penyal que s'aixeca al centre del recinte, on hi ha una cambra amb una volta de pedra, restes de murs i la base d'una torre. Maria de Bell-lloc, hi situa un episodi de Vigatans i botiflers (1878), del qual en transcrivim un fragment. Amb la lectura del text de Rusiñol que relata l'excursió que hi féu amb els amics podem comprovar les coincidències i divergències amb el de Maria de Bell-lloc i els canvis esdevinguts amb el pas de més de cent anys fins a l'actualitat.

testing image

Donem la volta a la muntanya pujant sempre, passem vorejant un gran precipici des d'on s'obira tot el pla de Vic, i per fi, entre l'arbreda, un camí format d'empedrat desigual i encatifat d'herba que ens condueix a la porta del castell.

Arribats a la porta, ens aturem per contemplar sa severa forma i son caràcter senzill i pur de l'Edat mitjana. Quin conjunt més descuidadament artístic! Sembla que els que la construïren triaren les pedres més severament colorides, que el sol amb sa calor ha anat deixant sos tons més harmoniosos impresos en ses lloses i que les pluges d'hivern, al caure sobre els cantells sortints, hi feren relliscar regalims de color com abocats allí de la paleta més vigorosament colorista.

Rodona i esquerdada s'obre en una molt alta i gruixuda muralla que, il·luminada per darrera pel sol en aquest moment, estén un gran batement per terra; els cantells de les pedres tenen un to blavenc reflectit pel mirall del cel i raigs potents de llum dibuixen brillants les siluetes de les barbacanes que la defensen amb llurs obertes boques i enlairades talaies.

Un escut ple de flors surt en relleu del mig de l'arcada i els daus i lleons en son camp esculturats s'entrellacen amb les arrels de l'heura que l'estreny en ses fibres a l'enfilar-se per la muralla, i penja gronxant-se amb olorosa verdor dalt dels merlets i sageteres formant un dosser que sombreja un fragment d'una gran torre que defensava l'entrada, jaient avui a sos peus convertida en pilots de runa, i que, conservant-se dret encara, s'enlaira guarnit de bardisses, de molsa, de flors i d'entortolligat brancatge.

Dintre el castell s'entreveuen, servint de fons al quadro, munts i més munts de parets caigudes i una rajada de pedres que sortint-ne salten costa avall, simbolitzant que tanta bellesa no pot contenir ja tanta ruïna... Existeixen antics castells que verament sembla que siguin fets per contemplar-los arrunats.