- I encara com vos hi esteu aquí?


Obra:Vigatans i botiflers (p. 117-118)
Comarca:Osona

Situat damunt mateix de la parròquia de Sant Martí, a 855 metres d'altitud. Conserva encara bons panys de murs emmerletats, amb la porta d'entrada adovellada, la capella de Santa Maria i Sant Esteve, i altres restes importants. El castell és format per dues plantes: la baixa o jussana, on hi ha les dependències ja descrites i l'alta o sobirana, dalt d'un penyal que s'aixeca al centre del recinte, on hi ha una cambra amb una volta de pedra, restes de murs i la base d'una torre. Maria de Bell-lloc, hi situa un episodi de Vigatans i botiflers (1878), del qual en transcrivim un fragment. Amb la lectura del text de Rusiñol que relata l'excursió que hi féu amb els amics podem comprovar les coincidències i divergències amb el de Maria de Bell-lloc i els canvis esdevinguts amb el pas de més de cent anys fins a l'actualitat.

testing image

- I encara com vos hi esteu aquí?

- Com que som tan pobres, no podíem pagar l'arrendament enlloc. Lo majordom del comte de Centelles nos va dir que si volíem venir a habitar lo castell nos hi deixaria estar sens pagar res, solsament que tinguéssem compte que no hi vingués ningú a acabar-lo de malmetre. Si no fos això, ja podeu dir que no ens hi estaríem. Passem una por, de vegades!

Després de sopar, tractaren de dormir. Aquella nit la passaren com Déu va volguer, mes l'endemà bé fou pitjor. A Centelles, a Tona, a Balenyà i per tots costats hi havia tropes d'en Tessé; lo mateix poblet de Sant Martí n'estava farcit, i plens de ràbia els francesos de trobar les cases deshabitades, hi calaren foc. Del castell pareixia que no se'n recordaven, i ses hostes miraven des de les muralles tots sos moviments, i les pilastres de fum i de flames que aquí i allà es destacaven entre els espessos boscos i amenaçant convertir-ho tot en una immensa foguera.

Passaren lo dia examinant l'antiga fortalesa. Entre tramuntana i ponent hi havia la porta per la que havien entrat; dessota de la porta, i com a una tercera part de la pujada, es veia lo pont que ajunta la muntanya esberlada a sa meitat, al fons de qual barranc mormolaven les cristal·lines aigües d'un torrent que emmirallava corpulents roures, salvats sols de la destral per sa posició perillosa. En lo pati i a la dreta de la porta hi havia la capella dedicada a la Mare de Déu amb un graciós i enlairat campanar. Donant la volta i de cara a migdia, les habitacions de la Paula i una munió de sales i cambres enterament deshabitades que miraven als patis o bé, com les de la Paula, al poble de Sant Martí. A la part de davant hi havia les cambres anomenades del rei moro, la principal de les quals estava tancada per una massissa porta de ferro. A dintre d'ella i adossada a la paret, una escala de caragol pujava dalt d'aquella roca quadrada i de singular grandor a on hi havia la talaia. Des d'allí es veien, com petits turonets, l'altíssim Tagamanent i el castell de Tona; s'obiraven, també, molts pics del Pirineu gairebé nevats i es dominava completament tota la Plana de Vic i la major part i del Vallès.