testing image

Oda als carros matiners

 

¿M'estic al llit, sense trontoll,

ara que l'alba els finestrons colora,

o duc als llavis un bri de fonoll,

dintre d'un carro perfumat de boll,

pels empedrats de la Ciutat sonora?

 

Aquest trontoll tan seguit

tot el meu cos sotragueja —diria—.

I el so dels picarols m'ha deixondit,

ritme valent i clara melodia,

com si el cavall m'arrossegués el llit.

 

Són filagarses de tenebra

els guarniments, amb un or malaltís.

Les morisques de coure han deixondit el gebre

de les roderes, vidre fonedís.

L'euga ha vist en la pura tenebra

les estrelles caient a l'abís.

 

I ha sentit pel camí del tossal

el refrec perfumat de la pineda.

Tot el cel era fi com la seda

i, al bell cim de la vela, el fanal

ha copsat dintre de la llauna freda

el batec d'una estrella immortal.