testing image

Flor sola


En una ciutat destruïda —terra de sang i d'oblit i de plors de soldat —neix una tija delicada i tallant que fa unes flors rodones com plats. Sense fulles la tija, sense pètals la flor, la tija s'estira, fa el primer plat, després el forada pel mig i creix. A dos metres d'alçada, fa un altre plat. Es vincla com si estigués en el palmell d'una mà. —Dos metres, un plat. La tija s'estira. Dos metres, un plat, dos metres un plat... dos metres un plat, dos metres un plat, dos metres un plat, dos metres un plat dos metres un plat dos metres un plat dosmetresunplatdosmetresunplatdosmetresunplat... No se sap quan acaba.