Flor de vida


Obra:Viatges i flors (p. 91-92)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Flor de vida


Matusalem la va descobrir, la va posar en un test, va ficar el test en una bossa de color de nata, cosida al vestit, i es passava les estones vagaroses mirant-la a l'ombra del cedre i del xiprer, davant d'un camp de lliris en deliri. Menjava coques de raïm. I la joia què és? Però un dia espès de núvols i encortinat de pluja va relliscar en el bassal del fang, se li va trencar el test i Matusalem es va morir a tres mil anys i escaig de veure passar el món i les falcies. La flor va anar a buscar vida i a donar-ne més lluny. Una generació passa, una generació ve: l'una de cara a la follia, l'altra de cara al seny. Els homes anaven amb un test  amb la flor. Es trobaven a la Plaça de Tothom i es preguntaven els uns als altres: «I la teva?» «Ha florit set vegades» «I la del teu pare?» «I la del teu germà?» La flor vivia arrecerada, nodrida de belles paraules i de pura saviesa. Cada dia hi havia més flors. Més homes amb molta vida. No estaven mai malalts. Els anys els queien a sobre, els anys anaven baixant i ells els aguantaven amb les espatlles, amb el nas si calia. Fins que un matí de sol rabiós, quan les serps caminen dretes, es van reunir d'amagat els metges, els farmacèutics, els notaris, les mullers cansades, els fills amb ganes d'heretar... Van cremar les flors al mig de la Plaça, van trencar els testos i tot va acabar fent cua al cementiri perquè no donaven l'abast a colgar de terra vells amb cara d'òliba i amb els ossos corcats.