A l'Hemeroteca del carrer del Carme ho he tornat a viure tot...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

A l'Hemeroteca del carrer del Carme ho he tornat a viure tot. Però no igual. Ho he viscut amb l'ànim escaldat. M'han semblat impossibles les paraules pronunciades per mi fa trenta-cinc anys; cridades als carrers, places, altaveus, cines, plaça de braus de Barcelona. La Barcelona de la guerra. D'aquella guerra.

Insòlites paraules per ingènues, injustes de vegades. Les he llegides com si no fossin meves, però ho foren; ho són. He sentit una mena d'enveja d'aquella noia que era jo, que ja no sóc. Mirava les fotos d'aquell rostre fresc, agressiu, d'ulls flamejants com els de tot jove que creu, rabiosament, en allò que diu, encara que digui rucades, encara que prediqui utopies, les belles utopies sense les quals l'home no ho fóra.

De tant en tant he copiat una frase amb la mà tremolosa, una mica freda, i ja arrugada. He demanat a la bibliotecària fotocopia d'un article, d'una foto, d'un cartell de la guerra. Abans de tornar-me'n a casa, abans de veure'm el rostre a l'espill de la meva cambra, he buscat un banc entre els tarongers del pati de l'Hospital de la Creu, voltada de nois i noies que es besaven, o llegien o, senzillament, miraven els tarongers que a l'hivern són al seu punt mes lluminós. Noies i nois com érem nosaltres fa trenta-cinc anys, quan érem capitans.