Dit o sentit això, tant se val, ens vam abraçar...


Obra:Plaça dels Àngels (p. 253-254)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Dit o sentit això, tant se val, ens vam abraçar, i les nostres passes van buscar els carrers exactes on, de joves, havíem començat a caminar plegats. Però hi ha molts carrers del Raval que han desaparegut, molts portals enderrocats, moltes memòries íntimes fendides els darrers anys per l'excavadora de l'ajuntament a la recerca de la dignitat urbana, com si canviant les pedres velles per altres de noves canviés la pell del veïnat. Amb el que no pensen prou els polítics és que les ciutats les fan les persones, sigui brut o sigui trist, sigui pobre o sigui benestant el paisatge que trepitgen cada dia. I aquelles dues persones que ara caminaven sota un plugim fi com un tel de ceba, sense preocupar-se gaire per mullar-se, eren com dos arqueòlegs que buscaven amb afany retalls de records arrapats a les antigues pedres del Barri Xino d'abans, del Raval ara.

—Hi ha minuts de la meva vida que els voldria retenir per sempre i que mai no passessin —va dir la Mari.

—Com ara aquest? —vaig preguntar-li.

—Com ara aquest, com aquella nit que ens vam conèixer en sortir del cine, tu passejant tot sol, sempre sol, altiu, seriós, guapíssim. I jo una nena tonta, rient sempre per qualsevol ximpleria amb les meves amigues. I la pluja i el fred dels darrers dies de tardor, com avui.