Los bruixots del Gorg Negre


Obra:Poesia, 2 (p. 826-828)
Indret:Gorg Negre
Comarca:Osona

testing image

Los bruixots del Gorg Negre

A toc d'oració les nines a racó.

Nines, no hi aneu,
no aneu al Gorg Negre,
que els bruixots traïdors
no se us enduguessen.
Un estol de nines,
de quinze anys o setze,
un estol de nines,
la flor d'aqueix terme,
a fer saltirons
va anar-hi un diumenge.
Feren lo Guinart,
a la cuit seguiren
fugint a amagar-se
per entre aquells freixes,
feren la Llentia,
lo mestre i deixeble,
los dotze donzells,
que n'és joc alegre.
Tot jugant, jugant,
los arribà el vespre
i ni per ser colla
de dotze o de tretze
marxaven d'allà
per por dels espectres.
Quan tot manyagoi
d'enmig de ginebres
isqué un anyellet
que les va escometre.
Damunt li saltaren
tantost lo veeren.
- Quin be tan manyac!
- Quin xaió tan tendre!
- Com bela, pobret!,
doncs d'aon pot ésser?-
L'una el vol gratar,
l'altra el vol estrènyer,
aquella l'amoixa,
eixa el vol apéixer,
i més arriscada,
l'altra vol aprendre
d'anar a cavall
com un senyor metge.
Ben escamarlada
un cop hi va seure
fent-li de bridó
son banyot esquerre,
se tornà l'anyell
un cavall rebelde,
que arrencant-se a córrer
se tirà al Gorg Negre.
Les altres fugint
anaven dient-se:
- Ai, l'angelicó!
No el tornarem veure!
Ella era la flor
de les dotze o tretze;
com ella cap més
no n'hi havia al terme.-
Lo seu galindoi
hi tornava als vespres
per si la sentís
en son cau feréstec
entre el bruit dels balls
i de cants infectes.
De primer sentia
los plors d'una verge,
i després mocat
va tornar enrere
sentint lo güe-güe
d'un infantó tendre.
Ninetes, ja us dic,
jo no ho vaig pas veure;
pel preu que ho comprí
vos ho torno vendre,
ni un punt ni una coma
sens guanyar ni perdre;
mes per les boniques,
i em podeu ben creure,
altres gorgs hi ha
sense lo Gorg Negre