Entremig, i tot d'una, es produí la revifalla...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Entremig, i tot d'una, es produí la revifalla del cuplet deguda a la Meller. Va aparèixer al teatre Arnau bastant després d'haver-hi actuat la Chelito. En un moment en el qual el Paral·lel ja estava embafat de la sicalipsi greixosa que hom li servia com a plat únic.

Ja és sabut que aquestes menges, quan són seguides, empatxen. El Paral·lel ho estava tant d'empatxat que necessitava fer una quaresma llarga. La hi va proporcionar, quan ell menys s'ho pensava, aquesta cupletista, fins aleshores desconeguda aquí, amb un repertori compost de monòlegs de cuplets més picants que el pebre negre, que ella, però, interpretava amb molta finor. Ja és sabut, de tota manera, que els ingredients que s'acostumaven a utilitzar en la manipulació d'aquesta mena de plats sempre són els mateixos. Allò, però, que els dóna un gust bo o dolent és la manera com són condimentats. Si la cuinera sap de què va són llisos de pair i no embafen. I si no ho sap, costa Déu i ajuda fer-los anar coll avall. Ella, aleshores, era una cuinera excel·lent. Al Paral·lel els seus plats se li van posar molt bé a l'estómac, i l'enfarfegament sicalíptic que patia, el qual ja era de quart grau, se li va guarir de seguida.

Aleshores era bonica, i els seus ulls negres eren d'una expressió malenconiosa. El seu tomb de cara, a més, era perfecte. Com de madonna italiana. I la seva figura interessant. De primer antuvi recitava monòlegs grassos. Sortia a l'escenari abillada de jutge i s'asseia, amb aire so­lemne, tal com fan aquests, darrera d'una taula. Poc després va deixar els monòlegs de banda i es va posar a cantar cuplets. Tenia una veu petita, clara com l'aigua, i posseïa una dicció tan clara com la veu. Aquesta particularitat fou un dels elements principals de l'èxit que va assolir. L'altra, per reacció, fou l'enfarfegament que patia el públic paral·lelístic.