No anant els nens de bolquers al teatre...


Obra:Barcelona era una festa (p. 146-147)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

No anant els nens de bolquers al teatre, vaig privar-me d'admirar la immensa Margarida en aquest gènere atrevit i picant [el vodevil]. Però, persones que sí que la van veure i que hi entenien, m'han assegurat que brodava les interpretacions.

—La Xirgu actriu excel·leix en els dos extrems: la plagasitat i la tragèdia —em deien.

L'exemple del Nou, el riu de moneda que li entrava per la taquilla, estimulà altres empresaris a provar el vodevil. Al teatre del costat, l'Apol·lo, una altra molt bona actriu, Emilia Baró, hi va estrenar un títol cèlebre, Ocupa't d'Amèlia.

Però, Margarida Xirgu fou al Paral·lel un ocell de pas. En canvi, Josep Santpere hi va restar i se'n va cenyir la corona. Emperador del Paral·lel, amb títols més legítims que no pas Alejandro Lerroux, que ha passat a la història amb aquest sobrenom. I el palau imperial de l'actor fou el teatre Espanyol, on va romandre-hi una pila d'anys, capitanejant una companyia reblerta d'actrius i d'actors de molt ganxo, amb mèrits cada un d'ells per a ser cap de formació: Visita López, Assumpció Casals, Enriqueta Torres, Pepita Valero, Pep Bergés, Pep Alfonso, Alexandre Nolla, Giménez-Sales, Arteaga, Zenon, etcètera. I Rosita Hernáez, és clar, l'esposa de Santpere, amb honors de pri­mera dama.

En el cartell alternaven comèdies fulletonesques, sainets i vodevils. En alguna ocasió, Santpere, que de jove havia cantat de baríton, se sentí temptat per la comèdia musical. Una obra amb música, La reina ha relliscat, fou un dels èxits fabulosos de l'Espanyol. Si convenia, la companyia feia tots els gèneres, però el vodevil era la clau de volta del negoci.