Després de la migdiada...


Obra:L'últim patriarca (p. 208-209)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Després de la migdiada, que era l'hora que hauria pogut ser més malastruga per a ella, plegava roba, planxava o sar­gia mitjons, feia vores i, de tant en tant, ens feia pastissos o dolços d'aquells que no ho eren massa.

Enviava el meu germà gran a la farinera del costat del Mercat Municipal a buscar un sac de cinquanta quilos per estalviar, perquè els diners que el pare li donava li duressin més. Fins aquell dia que, a mig camí, li havia rebentat el sac fet de paper, allà mateix en aquella cruïlla davant del parc Jaume Balmes, i ningú sabia què fer per ajudar-lo. Què hi feia un nen d'aquella edat tot enfarinat de dalt a baix?, devien pensar, i no sabien que allò era el més divertir de tot el que ens estava passant. Ell havia arribat a casa i havia co­mençat a cridar allò d'on és el pare? On és? On és el pare?, amb desesperança, i hi vam anar els altres dos amb sacs de plàstic a rescatar el que vam poder i el terra va quedar tot blanc uns quants dies més. On és el pare? On és el pare? On és?, havia preguntat també quan s'havia rebentat la canonada del mig del menjador i n'havia començat a sortir tota la porqueria del terrat. Plovia i plovia i a nosaltres se'ns omplia el menjador d'aigua bruta. Recordo que m'arribava més amunt dels turmells i que havíem cridat un amic del pare veí nostre per començar a treure galledes i galledes d'aigua per la finestra. Encara va ploure més i encara vam cridar més on és el pare, fins que ell va entrar tot tranquil per la porta. La mare va fer veure que era a la cambra i que allà havia estat tota l'estona, no fos cas que es pensés que s'ho feia amb el veí, també.