Jo em vaig quedar lo primer torn de vetlla...


Obra:Del meu fadrinatge (p. 44-45)
Indret:La Calla
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Jo em vaig quedar lo primer torn de vetlla, i ja a nit entrada la borinor que cap al tard se sentia del tem­poral que venia de la part de Cap-de-riu (Sud-oest) anà creixent i desfent-se en pluja copiosa amb molta llampegadera. La borinor era incessant i el temporal a mitjanit era desfet i imponent. El malalt fins aleshores ensopit, va semblar que es deixondia i sentint l'espetec del diluvi d'aigua, me deia: «que es posaran tous els carrers». Al fort de la tempestat, comencí a sentir una remor fonda, estranya, y com el so de una campana llunyana que demanava auxili. Era la campana de la iglésia del carrer de Sant Francesc. Lo temporal no minvava. i la remor no era sols de la tronada i dels xàfecs, sinó que s'hi barrejava un confús brogit: i al brogit succeïren altres tocs de campana més a prop, i vingué de la part de la placeta dels Martirs un crit esglaiador de necessitat! necessitat! que a la Calle es neguen! La Calle és el nom vulgar del barri extramurs de Sant Francesc.

L'esglai me congelà el cor, quan enmig d'aquella desfeta tempesta, sentint-se més que remor, una espècie de braolar de les aigües revingudes, vaig sentir la crida a toc de trompeta, manant que tothom tra­gués llums, i pena de la vida a qui no anàs a socórrer i auxiliar a la pobre gent dels suburbis de la ciutat que estaven inundats. A l'obrir la finestra per sentir millor lo que el veïnat s'anava comunicant de porta en porta, vaig sentir que deien que l'aigua havia aterrat la ca­sa de l'horta d'en Carballo. Era precisament la casa on havia jo d'anar a fer la vetlla, i aixís ho sabien del vespre abans a casa meva. No puc descriure la impressió rebuda.