El Molino d'aleshores estava a mig camí de moltes coses...


Obra:La nit de les papallones (p. 20-21)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El Molino d'aleshores estava a mig camí de moltes coses. Hi havia el Barcelona de Noche del carrer de les Tàpies, on es feien espectacles bàsicament de travestís, que tenia una sala gran, amb una pista rectangular, a peu pla, on recordo haver vist la Peki de Oslo, que després es va fer dir Amanda Lear i era amiga del pallasso Dalí. El món dels travestís era literalment increïble. A mi em semblava que la majoria de propostes artístiques que feien eren bestieses, però ells —o elles, perquè mai no he sabut com anomenar-les— en parlaven amb seriositat. De fet, molts es prostituïen per viure o participaven en sessions de fotografies pornogràfiques. La majoria no tenien cap cultura, vivien desarrelats i anaven a Madrid o venien a Barcelona per fugir de la família i guanyar-se la vida. S'ho passaven malament, compartien habitacions a les pensions més sòrdides i, de vegades, quan no treballaven, havien de fregar pisos o oficines. S'envejaven entre elles, s'odiaven i tot, i es barallaven furiosament per petites misèries. Però els periodistes mai no esmentàvem per escrit aquesta part més fosca. No dèiem que entraven i sortien de la presó acusats d'homosexualitat, que cada dos per tres eren duts a les comissaries, on se'ls vexava i n'abusaven. Un d'aquests travestís, la Pocha, m'havia explicat que un policia de la sòrdida comissaria central de Via Laietana l'anava a veure sovint i que s'havia de deixar fer el que aquell porc volgués. Se n'havia encapritxat i, tal com deia ella, si no li deixava el cul estava perduda.

«Y me llama maricón, sabes, me la mete y me llama mari­cón...», es queixava posant-se les mans al cap. I és que en aquest món tot esdevé de seguida grotesc.

El travestí més exagerat que vaig conèixer era Violeta la Burra, que actuava amb cols i pastanagues al cap i penjades al cos, una mena de Carmen Miranda vulgar i sense gràcia. No tenia res a veure amb la Pampanini ni amb el genial, delicat i subtil Ángel Pavlovsky, que acabava d'arribar de Madrid i era tota una altra cosa. Com també ho era Madame Arthur. En fi, recordant-ho ràpidament, tal com faig ara, també hi havia locals com el Gambrinus, on anava poc perquè l'ambient era més gai que de travestís, i per la mateixa raó gairebé no passava pel Copacabana, a l'escenari del qual recordo que hi havia una palmera i un piano. Es deia que algunes nits cremaven el vestit de paper d'una tal Margarita mentre ella ballava la dansa del foc i xisclava, o que la Resalida s'encuava el penis entre les cames amb tanta traça que ni quan es treia les calces es notava que era un home.