És impossible de no pensar en Recanati


Obra:Viatge a la Catalunya vella (p. 358-359 i 360)
Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

És impossible de no pensar en Recanati. És impossible, a Vic — per mi —, de no pensar exactament en el Recanati de l'època de Leopardi. Fins les orenetes fan pensar, quan volen arran de teulades i dibuixen cercles al volt dels campanars, en Recanati. La figura del poeta geperut, pàl·lid, de mirada intensa, amargat, el cor buit, el cap ple de sintaxi, elegant, a Vic se'm torna una obsessió. El casalot té, sobre la muralla de la Rambla de Montcada, un vell jardí, una mica abandonat. Al fons hi ha un bassiol d'aigua verda. La muralla està coberta d'heures polsoses i assedegades. Sobre l'ampit de la muralla cauen les branques dels arbres. El jardí morós, humit, negligit, té un punt de secreta tristesa. Uns balcons grans, una mica bufats, cauen sobre els boixos anèmics, sobre els tells malaltissos, sobre la molsa del bassiol. Més enllà de la Rambla hi ha un grup de cases velles, un amuntegament de parets i teulats graciós i popular, malgirbat. Cases de gent pobra. Les petites finestres donen a aquestes cases una aguda vivacitat. De tant en tant s'obre la persiana del balcó senyorial—pintada de color verd esblaimat — i apareix Leopardi en el marc. Porta un redingot de color de ploma de tórtora i sobre el plastró negre punteja l'escuma d'un brodat. El poeta sembla fatigat. Té un vers a flor de llavi. Aquest vers fa:

 

Penso ai vent'anni... Che malinconia!

 

[...]

 

Però sobre el fons popular de Vic hi ha la teologia, i la teologia de Vic és essencialment italiana. Sobre Verdaguer hi ha Leopardi. Sobre el capellà de bosc hi ha Torras i Bages.