testing image

Raval

 

Aquestes sis de la tarda

sobre un barri de raval...

Barri cansat, solitari,

de gent pobra i vestit blau.

 

De mallots foscos que mostren

pits torrats de dures carns

de nens i nenes descalços

i faldilles de percal.

 

Aquestes sis de la tarda...

Rabents, esquincen l'espai

les orenetes que escriuen

pals i ganxos pel cel blau,

 

fugint del fum groc í tèrbol

que puja en una espiral

de la porta de la quadra

des d'on ferren un cavall.

 

I aquella fortor de brea

que del port va relliscant

i que baixa, es filtra i omple

tot el barri de raval...

 

Aquestes sis de la tarda...

Hi ha un barber descamisat

que afaita un home al defora

amb tot el cel per mirall.

 

I més avall, aquell carro

sempre vell i sempre errant,

amb uns gossos i uns gitanos

ordint cistelles d'espart.

 

De tard en tard la sirena

d'algun vaixell que se'n va.

Algun vagabund que torna

de la ciutat, de captar.

 

I el cel és clar, i és serena

la calma crepuscular

d'aquestes sis de la tarda

sobre un barri de raval...

 

I aquell balcó obert a l'aire

tebi i quiet, capvespral,

amb un ocell i una gàbia

de filferro rovellat...

 

I aquella noia que frega

les rajoles per demà,

lluentes, vives, vermelles,

enceses pel salfumant...

 

Pobra noia! Quina pena,

quina tristesa que em fa!...

Que sap que és somni, i espera;

que potser encara no és tard...

 

Que potser serà un diumenge

o potser no serà mai...

O vindrà també una tarda,

cap a les sis, al raval.