La cripta del bisbe Oliba...


Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

La cripta del bisbe Oliba resta inclosa dintre l'ambient absidal constituït per un gran espai rectangular que s'ampliava cap a llevant en el robust absis semicircular. A l'interior era dividida en tres naus que es repartien l'amplada en distàncies aproximadament iguals de 2,62 m a la central i de 2,84 a les laterals, mitjançant tres columnes per banda que també configuraven la llargada a uns 2,75 m l'una de l'altra per a donar en total uns 12 m de llargada per 9,70 m d'amplada.

El mur perimetral que la delimita forma en els dos primers trams un espai rectangular que, a partir del tercer tram, inicia la curvatura de l'absis que s'enlairava al seu damunt. Això explica la robustesa de la seva gruixària d'1,70 m sense comptar la banqueta, d'una alçada de 0,90 m, que sobresurt vers l'interior de la cripta a uns 0,20 m de les parets laterals i a 0,45 m en la part curvilínia del fons. L'aparell d'aquesta ban­queta, obrat en pedra trencada, és bastant irregular, donada la varietat de dimensions de les pedres i blocs, que donen la impressió de materials aprofitats, dels que el cons­tructor se'n sortí com pogué per tal de mantenir-los en filades. A la part dreta del mur, i també cap al fons, hi hagué cu­ra de col·locar un bloc regular, que no sobresurt del parament exterior de la banqueta en els indrets sobre els quals es drecen els ressalts destinats a recollir els arcs de la coberta. En canvi, a la part esquerra, aquesta manera de reforç afecta maneres imprecises, resoltes amb pedres irregulars i de major tamany, que formen una exsurgència que sobresurt a 0,13 m i fins a 0,24 m més endavant del parament de la banqueta. [...]

De la coberta, destruïda a principis del segle XV, restaren indicis clars en els massissos d'arrencada que sobrevisqueren damunt d'algunes impostes dels capitells de suport. En ells s/iniciaven les arcades que s'estenien en les direccions d'amplada i de llargada fins a les mitges columnes dels res­salts del mur perimetral. Les voltes s'enlairaven a cantell viu per arestes en la intersecció de dues voltes de canó dintre els trams regulars, mentre que en els irregulars dels fons laterals, en topar-se amb l'indret mes pronunciat del mur curvilini, es lliuraven a una mènsula que encara restava a lloc, constituïda per dues pedres sobreposades amb un ressalt cònic allargassat destinat a recollir l'aresta de la volta.