Com que els «rojos» havien cremat «l'església gran»...


Obra:Defensa siciliana (p. 119-120)
Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

L'edifici que ocupa l'actual Teatre Eliseu va ser construït el 1915 per iniciativa de la Cooperativa Primera del Ter o Societat Anònima Cooperativa del Ter. Obra de Josep Canaleta Cuadras, deixeble i col·laborador de Gaudí. La iniciativa va sorgir de Ferran Alsina i Parellada, tècnic tèxtil format a Anglaterra i Alemanya i impulsor de la cooperativa a partir de 1878. Recentment, s'ha creat el Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter que acull el teatre, la Biblioteca Bac de Roda i el llegat documental de Miquel Martí i Pol. En el teatre el poeta participà en múltiples manifestacions culturals, una d'elles la representació dels Pastorets. De l'experiència en sorgí aquest text impagable de les seves memòries. Durant la guerra civil del 1936-39, escamots incontrolats van cremar l'església de Sant Pere, també coneguda com l'església gran per diferenciar-la de la de la Verge del Sòl del Pont. Amb l'entrada dels nacionals s'hagué d'habilitar el teatre del Centre Catòlic per a poder-hi dir missa. Dos autors rodencs, Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) evoquen aquells dies en aquest indret des de perspectives molt semblants.

Aquest centre cultural, un edifici singular d'obra vista, es troba actualment en fase de renovació. (març 2011)

testing image

Com que els «rojos» havien cremat «l'església gran», que deia la meva padrina (volia dir l'església parroquial, per diferenciar-la de la capella de la Mare de Déu del Sòl del Pont, que també va ser cremada, naturalment), en acabar la guerra, durant una temporada que em sembla que va ser força llarga, les misses es feien al Centre Catòlic, al teatre del Centre Catòlic. A la paret del fons de l'escenari hi van pintar una gran creu amb un símbol que diria que era el del sagrat cor al mig, i davant hi van habilitar un altar. L'escenari, doncs, era el presbiteri, i la platea, amb les seves llotges, i els dos pisos acollien els fidels. No sé si als qui van arbitrar aquesta solució se'ls va acudir en cap moment el caràcter de «representació» que adquirien les misses, pel fet de celebrar-se en un teatre. Potser sí que hi van pensar, però en aquells moments una missa era una cosa massa transcendental perquè a algú se li acudís de posar objeccions a la idea, o de fer-hi -pobre d'ell! -broma.